L'Independent

"No ha canviat res"

2010-04-28T17:18:00.000Z

La grandesa de predicar en el desert i de picar ferro fred és fer-ho cada vegada amb més vehemència i amb més força. Si no, no té mèrit. És per això que a l'excap de Govern Oscar Ribas ni els anys ni els solcs que deixen semblen pesar-li quan parla d'inversions estrangeres. La CEA va escollir l'excap de Govern per donar altura al debat sobre l'obertura econòmica. I Ribas no va defraudar, malgrat les presses d'algun dels presents a l'acte d'ahir al vespre per córrer a veure una semifinal de la Champions que només va servir per decidir el nom del perdedor de la final de Madrid.

L'excap de Govern va reiterar el que fa tres dècades que predica: la seguretat jurídica és condició prèvia a qualsevol procés d'obertura econòmica. Quan de buscar inversió estrangera es tracta, la prioritat no és -ni de bon tros- el capital, sinó el valor afegit. I com que l'economia no és una ciència exacta, tota universalització és perillosa: cal buscar un model específic i gradual d'obertura per a Andorra.

La manca de seguretat jurídica és, segons Ribas, el taló d'Aquiles de la Llei d'inversió estrangera aprovada per l'anterior Govern liberal la primavera del 2008. "¿Quina seguretat jurídica podem oferir quan el nostre deute públic -que és sempre un impost ajornat- creix com ho ha estat fent?", va preguntar retòricament l'excap de Govern. La conclusió era clara: abans de llançar-se a l'obertura al capital estranger cal escometre unes reformes que impliquin un nou model fiscal i la signatura de convenis per evitar la doble imposició. No fer passar el carro per davant dels bous, vaja. Però per a què això sigui possible cal "tenir les idees clares ¿les tenim?", va preguntar Ribas als presents i mai el silenci d'un auditori havia estat tan eloqüent.

La idea sobre la qual s'ha bastit l'actual model és, segons l'excap de Govern, "un axioma fals", el de pensar que "només els capitals creen riquesa". Andorra ha d'atreure inversions estrangeres, "però no totes, sinó de qualitat, de petita dimensió, d'alt valor afegit i respectuoses amb la cohesió social". Ribas va animar els presents -empresaris i polítics- a no tenir complexes a l'hora de ser proteccionistes en determinats àmbits, sense caure en el "maniqueisme" de la llei dels liberals de potenciar sense traves la inversió en sectors no presents a Andorra i tancar ferotgement els sectors ja presents. I aquí una nova crítica a la llei actual, que no diferencia entre capital productiu i especulatiu. I nova pregunta retòrica: "¿És que potser volem el capital especulatiu?".

L'al·lusió a la fallida llei d'obertura que el seu gabinet va impulsar el 1983 no va faltar en el discurs de Ribas que veu certa similitud entre la filosofia que va inspirar aquell text i la que emana de la llei d'obertura bancària impulsada pel Govern actual. Un raig d'esperança que Ribas va animar a estendre a altres sectors. I una conclusió demolidora: les pors i la manca d'ambició que van frustrar la llei de 1983 encara hi són ara. "No ha canviat res", va sentenciar Ribas. Podria haver adreçat una darrera pregunta retòrica als presents: ¿Quants d'ells haurien votat a favor de l'obertura si haguessin estat asseguts al Consell fa 27 anys?

Nomen es queda a les portes de Canaan

2010-01-28T17:32:00.003Z

La política acostuma a tenir tints novel.lescos i còmics, però no és tan habitual que tingui derivacions tràgiques. Durant l'últim any hem anat seguint la tragèdia protagonitzada pels socialdemòcrates i el seu líder des que van guanyar les eleccions de l'abril. Després de molts anys a l'oposició, després d'intentar-ho diverses vegades, arriben al Govern en una situació molt complicada i amb una aritmètica parlamentària adversa i d'una ironia cruel. Els paral.lelismes amb el procés constituent són inevitables i queden reforçats pel retrobament de certs protagonistes d'aquell moment. Tot plegat té un aire grecoromà, molt circular.

Com que n'hi ha que també parlen de cultura judeocristiana --vagi per endavant que ho considero un invent aberrant, ja que el Cristianisme és, de fet, hereu del paganisme clàssic-- calia reequilibrar la tradició. ¿I qui millor que ApC, que ha fet de l'equilibri, l'equidistància i la concertació veritables paraules fetitxe? Si Jaume Bartumeu, Ladislau Baró i algun altre són personatges tràgics, ara ja sabem que Eusebi Nomen és un personatge bíblic; i no només perquè alguns --a dreta i esquerra-- vegin la seva actuació com una de les set plagues que van assotar l'Egipte dels faraons.

Nomen és una mena de Moisès cridat a alliberar els andorrans de l'esclavatge del bipartidisme i portar-los a la terra promesa de la concertació. "A Andorra pel Canvi farem la concertació", se'ns va dir i repetir als espots de campanya. Però ja durant la cursa electoral es va evidenciar que la manera de fer aquesta concertació no seria la que, a priori, alguns s'esperaven. ApC no volia seguir el camí dels partits de centre a l'ús i rebre garrotades a banda i banda.

Ni tampoc comprometre's amb un dels dos grans i deixar que el peix gran es mengés el petit. Des del primer moment va quedar clar que l'equidistància que practicava ApC no era la de situar-se al punt intermig en la línia recta que uneix els dos grans, sinó més aviat en el punt intermig d'una paràbola el vèrtex de la qual tendeix a l'infinit. No en va, l'hemicicle del Consell té alguna cosa de paràbola i Nomen s'asseu al vèrtex. Col.locant-se a anys llum del PS i CR, ApC assolia l'equidistància, no per estar igual de prop, sinó per estar igual de lluny de tots dos.

El setembre passat, l'actitud de Nomen ja va desembocar en una curiosa situació en què el Govern socialdemòcrata i l'oposició reformista defensaven junts la Llei d'intercanvi d'informació mentre el partit frontissa els fustigava com mai. Tot plegat ha acabat portant a aquest acord encara no tancat: PS i CR pactaran tres reformes estructurals inajornables i el país anirà a eleccions anticipades en un any a tot estirar. A base de tensar el vèrtex de la paràbola, Nomen ha aconseguit que PS i CR s'entenguin, en un acord de mínims, però que s'entenguin; això algun mèrit deu tenir...

De moment té el mèrit d'haver seguit el seu destí bíblic: ha portat els andorrans a la terra promesa de la concertació, però ell l'haurà de contemplar des de fora. Tal va ser la condemna de Déu a Moisès quan era a la serralada d'Abarim, a l'entrada de Canaan.

"La recerca d'alternatives hauria de ser una prioritat per a Andorra"

2010-01-18T12:44:00.008Z

El Periòdic d'Andorra

Entrevista a Antonio Garrigues Walker, jurista, polític, president de Garrigues i expert en fiscalitat i inversions estrangeres.

Iago Andreu

Coincidint amb la signatura de l'acord d'intercanvi d'informacions en matèria fiscal entre Andorra i Espanya, EL PERIÒDIC entrevista el jurista i polític Antonio Garrigues Walker, destacat representant de la societat civil espanyola. Com a expert legal en inversions estrangeres, dóna la seva opinió sobre la situació en què es troba Andorra i les oportunitats que s'obren per al Principat en un món en què "els paradisos fiscals no tornaran a tenir el paper que han tingut fins ara". Membre de la Comissió Trilateral, que aplega destacats representants d'Amèrica del Nord, Europa i Japó, i reconegut defensor del liberalisme, Garrigues analitza també en aquesta entrevista el nou rol d'Europa al món i la situació de la ideologia liberal.

-Andorra es troba en una situació d'homologació i d'obertura econòmica. ¿Com és percebut el Principat per la societat civil espanyola?

-Andorra té a Espanya, i crec que també a França, una imatge positiva, acceptable i assumible. Andorra té un atractiu i un encant especial, d'això no n'hi ha cap dubte. Andor-ra viu fonamentalment del turisme, el sector financer i algunes operacions de comerç i, com la resta de països, s'haurà de plantejar noves estratègies. L'assumpte dels paradisos fiscals o monetaris també té a veure amb la situació global del món financer: estem veient com tots els països intenten crear impostos especials sobre la banca. El president Obama acaba d'anunciar que vol establir un sistema perquè els bancs compensin la ciutadania americana per l'ajuda que van rebre i que la recaptació de l'impost podria arribar als 120.000 milions de dòlars. Hi ha estats d'ànims similars a Anglaterra, a França, a Alemanya i, fins i tot, a Suïssa. Tot plegat està emmarcat en un món que reclama cada vegada més institucions globals per donar resposta a problemes globals. Això implica menys barreres, me-nys fronteres i més col.laboració entre els països.

-¿Fins a quin punt tenen cabuda les peculiaritats -o privilegis- d'alguns petits països en el nou món que neix després de la crisi?

-D'entrada, és una qüestió que s'està revisant i tothom ha d'assumir-ho com a quelcom necessari. Quina sigui la solució final dependrà de la prudència i del tacte amb què es faci aquesta revisió. Els paradisos fiscals i monetaris han de veure que la qüestió de la col.laboració i la transparència ha estat plantejada pel G-20 i té el suport dels Estats Units.

-¿Té la impressió que els paradisos fiscals han estat tractats com un cap de turc en aquesta crisi?

-Culpar els paradisos fiscals i monetaris de la crisi em sembla un gran acte de cinisme. No hi ha cap dubte que la culpa és del sistema financer anglosaxó que, a través d'un procés de desregulació, ha entrat en una borratxera econòmica de proporcions col·lossals. És normal que es vulguin buscar caps de turc, però és que aquesta versió no se la creu absolutament ningú. També cal dir que hi ha paradisos fiscals i paradisos fiscals i que no tots són iguals. No tots tenen el mateix volum ni duen a terme les mateixes pràctiques. No se'ls pot tractar tots de la mateixa manera i caldrà pensar en tractes i reconeixements específics. Ara bé, d'entrada i com a prèvia, els paradisos fiscals no tenen res a veure amb aquesta crisi. Segur que hi ha hagut paradisos fiscals que han comès abusos i que cal controlar més aquestes situacions; però espero que en aquest tipus d'assumptes s'operi amb una prudència exquisida. Tot plegat dependrà bastant del tipus de diàleg que s'estableixi entre paradisos fiscals i altres estats.

-¿El tacte i la prudència es podrien traduir en no pretendre accelerar gaire els canvis, en donar contrapartides...?

-En efecte, aquest podria ser el camí adequat. En qualsevol activitat humana, passar del tot al res sempre és dolent. Una cosa és el que un vol i una altra és la realitat i cal jugar amb la realitat. Fixar terminis per a la reconversió dels paradisos fiscals i monetaris, em sembla correcte, com també buscar solucions alternatives. El diàleg ha de ser capaç de trobar sortides i alternatives. Un esfondrament absolut dels paradisos fiscals també seria un xoc.

-¿A països com França, Espanya o Itàlia els interessa que s'enfonsin Andorra, Mònaco o San Marino?

-No estic segur que puguem comparar i posar al mateix nivell tots aquests petits estats. En el cas andor-rà, França i Espanya poden i han d'estar disposats a col.laborar amb Andorra. Estic convençut, a més, que ho faran. Estem parlant d'assumptes complexos i delicats, perquè no tots els paradisos operen de la mateixa manera: les diferències de volum són enormes i la qualitat i l'origen dels fons també ho és. Per tant, en casos com el d'Andorra caldrà terminis de reconversió i ajudes; no parlo de contrapartides perquè hi haurà moltes persones que no acceptarien aquests termes.

-Hi ha qui té por que la viabilitat econòmica i com a país Andorra quedi en entredit si desapareixen certes peculiaritats. ¿Quin lloc tindran els petits estats a Europa?

-Aquí és on la innovació i la imaginació hauran de complir un paper molt significatiu. És bona la idea d'algun tipus d'ajuda que pogués permetre, no una substitució plena d'activitats, sinó una facilitat important per atreure activitat econòmica. Cal buscar aquests camins. Cada cop anem més cap a un món en què la gent, més que facilitats, el que vol són seguretats i Andorra hauria d'aprendre aquesta lliçó. Aquest és un assumpte que s'hauria d'haver plantejat fa temps. Mai no he tingut la impressió que la recerca de solucions alternatives hagi estat una prioritat a Andorra. Potser algú parteix de la base que no hi ha solucions alternatives, però és que jo sóc dels que penso que hi ha solucions alternatives i que ningú està interessat en el col.lapse d'Andorra.

-¿Quines són les claus per atreure inversió estrangera?

-La primera de totes és la seguretat jurídica, amb estabilitat i garanties. També cal un tractament fiscal adequat i la creació de serveis especials. Quan parlo de solucions alternatives penso: ¿per què als Estats Units, l'estat de Delaware ha aconseguit que un gran nombre de companyies es registrin allà? ¿Per què passa quelcom similar a Holanda? Doncs perquè hi ha hagut imaginació fiscal i jurídica, sí, però també administrativa i burocràtica, per generar atractius. El que ofereixen Delaware o Holanda no són beneficis especials, sinó eficàcia i rapidesa en el servei. Hi ha una estructura que fa còmoda la vida de l'inversor. L'estat de Delaware no té especials avantatges per a res, però des del primer moment es van conscienciar per crear aspectes de comoditat molt significatius. També tenim altres casos, com el d'Irlanda, que va posar en marxa una oficina única, que permetia a les empreses tenir un únic interlocutor a l'Administració pública que li resolia tots els problemes. Al final haurem de recuperar la paraula confort.

-¿I més enllà del confort?

-He estudiat molt les polítiques d'atracció de capital estranger i el primer que cal és que existeixi realment una política d'atracció de capitals. Hi ha molts països que no la posen en marxa, i en això Espanya és un exemple, perquè continua tenint una política d'atracció de capitals molt pobre. Andorra haurà de buscar dins d'aquest mercat, quina política d'atracció de capitals vol dur a terme.

-El Govern anterior apostava per fer l'obertura mentre es feien les reformes i el Govern actual opta per fer primer les reformes i després pensar en l'obertura. ¿Amb quina d'aquestes dues opcions es queda?

-Amb totes dues. D'entrada, sembla sensat posar en ordre la casa primer i després anar a buscar inversions, però cal veure quan es triga a fer aquestes reformes, perquè tot plegat pot acabar com una excusa per passar una bona estona sense fer res. Si les reformes estaran fetes en tres mesos es pot esperar, però si han de durar tres anys, no hi haurà temps. El dolent d'aquestes situacions és que cal corregir-les ràpidament. Moltes vegades la gent no percep els processos de decadència. La decadència genera una espècie de morfina que atordeix la gent i sovint he estat en països que han començat la seva decadència i els seus ciutadans no se n'adonaven. Més enllà d'això, qüestions com aquesta són assumptes límit als quals no es pot donar solucions simplistes. El que dic és que sempre hi ha solucions, sempre hi ha maneres de negociar, d'ajudar i de compensar.

-I en aquest escenari, ¿Andorra què pot fer?
-Andorra haurà de seguir amb una cura exquisida el que faci França, que fa Itàlia, que fa Anglaterra i els Estats Units. Estaria bé crear un observatori, molt intel·ligent, per esbrinar per on van els trets. També caldrà un equip de persones de primeríssima categoria que pensin en les alternatives. A arreu hem vist que hi ha situacions la solució de les quals semblava impossible i, de sobte, han aparegut consultors capaços de trobar fórmules meravelloses. Andorra trobarà solucions, però ha de partir de la base que els paradisos fiscals no tornaran a tenir el paper que tenien fins ara. No sé quin pot ser el termini per buscar alternatives, però no es pot trigar gaire.
-Quan parla d’una «fiscalitat adequada», ¿on acaba la competència fiscal legítima i on comença el dumping fiscal?
-Aquesta és una pregunta important i potser la clau rau en no veure aquesta qüestió com una situació estàtica i definitiva, sinó com una situació transitòria. La majoria d’estats i de persones poden acceptar mesures fiscals molt competitives de manera transitòria, però està clar que ningú no pot eliminar o reduir molt els impostos per a tota la vida. Sí que es poden negociar fórmules per fer-ho durant un determinat període de temps. Però és que no tot comença i acaba en la fiscalitat: cal fer una política d’atracció de capitals, però, sobretot, una política d’atracció d’alternatives, de noves activitats...
-¿Hem sobrevalorat els diners?
-Sens dubte, és més important atraure imaginació i alternatives que no pas només capitals.
-¿Els paradisos fiscals són conseqüència del liberalisme o d’un liberalisme mal entès?
-Són conseqüència de la vida real, no del liberalisme. No es pot atribuir l’existència de paradisos fiscals al sistema liberal. Cal veure els paradisos fiscals com un fenomen del comportament humà que durant anys va ser tolerat -i també utilitzat- pels països més grans.
-¿Què passa al sud d’Europa que els partits frontissa, liberals i de centre, no acaben de funcionar?
-El liberalisme sempre ha tingut èxit ideològic, però mai no ha tingut èxit polític. D’entrada, un liberal autèntic no es pot aferrar al poder ni tenir un sentiment dogmàtic del poder. Els conservadors i els socialistes sí que el tenen, però un liberal considera d’entrada que tota concentració de poder és negativa. Un liberal ha de creure en l’economia de mercat, però sempre que produeixi els efectes desitjats i sempre que hi hagi una economia de mercat en el sentit real de la paraula, amb competència real en el sentit perfecte. Un liberal ha de defensar les lleis antimonopoli i no pot acceptar que, a través del mercat lliure, una empresa es quedi amb tots els seus competidors i imposi les seves condicions al mercat. Un liberal, per damunt de tot, ha de tenir un sentiment ètic de la vida, perquè, si no, el sistema es perverteix.
-¿Caldria millorar no tant la imatge, sinó el coneixement d’Andorra?
-Andorra té una imatge gairebé folklòrica. A la gent li parlen d’Andorra i s’imagina muntanyes, neu, productes comercials, bancs...
-...maletins amb diners...
-...maletins amb diners, sí; això és el que la gent s’imagina. Aquesta és la imatge folklòrica, però no és una mala imatge. El que passa és que cal adaptar les imatges folklòriques a la realitat, perquè, si no, pot acabar portant problemes. Però aquest no és exclusivament un problema d’Andorra: la majoria dels països entre ells no es coneixen prou i hem de partir de la base que no ens coneixem. Hem de pensar que no estem sols i que tots els països del món tenen la mà parada demanant capitals, demanant cultura... i no podem no estar en aquest mercat.
-¿És cert que Europa després d’aquesta crisi ja ha quedat del tot marginada del centre del món?
-Europa ha de ser conscient que sense unitat política, sense unitat econòmica real i sense unitat fiscal, la seva força queda diluïda. El procés d’unitat europea és molt complicat. Pensàvem que amb la moneda única hi hauria un procés d’unitat irreversible, i hem vist que la unitat és molt complicada tot i la moneda única. A més, el que està passant és que els pols de poder canvien. El Mediterrani es diu així perquè estava al mig del món. Després ens vam adonar que el centre del món estava a l’Atlàntic i ara s’ha posat de moda el Pacífic. Per als americans, l’agenda del Pacífic és molt més important que l’agenda europea. Europa o pren consciència d’aquesta situació i accelera la seva unitat o la seva influència política i econòmica es reduirà. ¿Quan reaccionarà Europa? Quan es vegi clarament en perill; com que encara no s’hi veu, es mantenen els cants nacionalistes a ultrança. És una lluita molt cansada. Hem construït l’Europa de les traduccions, perquè ni tan sols hem estat capaços de trobar una llengua comuna. ¡Ni tan sols s’intercanvien els arxius de les policies! I això és perquè forma part de la sobirania nacional i els estats no estan disposats a tocar-la.

Martí Alanis: un retorn als orígens

2009-10-14T11:29:00.005Z

El Periòdic d'Andorra

Text: Iago Andreu
Fotos: Tony Lara

El Periòdic Viatja al Milà, Montblanc, Tarragona i les Peces, on Martí Alanis va viure abans de ser bisbe d'Urgell i copríncep i on es va retirar, ja jubilat, a partir de l'estiu del 2003

El darrer quadre, inacabat, de Joan Martí Alanis reposava ahir sobre un cavallet a la sala d’estar de la rectoria de les Peces (Albinyana). Damunt la taula de treball, un faristol sostenia l’últim llibre, a mig llegir, que l’excopríncep havia fullejat durant les vacances d’estiu: Il sangue dell’agnello de Rodolfo Casadei, un relatdels crims contra religiosos i intel·lectuals a l’Iraq i Turquia. Una part de la correspondència continuava sense obrir al menjador. Al petit jardí del darrere, un tomàquet, madur en excés, esperava a ser collit a la branca. Sorprèn veure que la mort interromp d’una manera absurda, natural i lleugera, totes les vides, fins i tot les d’aquells que estan acostumats a mirar-la cara a cara.

El 15 d’agost, el bisbe Martí va marxar per darrera vegada de les Peces camí de Barcelona, al volant del Citroën gris que conduïa els últims temps. Com a bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, sabia que la vida té alguna cosa de circular i que un bon final implica sempre un retorn als orígens. Ell va escollir aquesta petita rectoria que s’alça en territori del Penedès tarragoní, sota el mateix cel que el va veure néixer i fer les primeres passes com a capellà i professor, dues vocacions indissociablement unides al principi de tota la seva llarga trajectòria.

«Fa sis anys que va arribar aquí, quan es va jubilar. Volia anar a Tarragona, perquè allà hi tenia les amistats, però no va poder ser i per això venia a les Peces a l’estiu i els caps de setmana», explica Roser Jané, la sagristana, encara afectada per la notícia. Martí Alanis era padrí de bateig de l’antic rector de les Peces, Jordi Figueres, que li va cedir la rectoria per poder tornar als orígens. «Era una persona senzillíssima, jo no sé si hi ha cap més bisbe que sigui tan senzill com ell. Si ell no ha anat al cel, no hi anirà ningú», continua la sagristana.

La Roser poc en sap de la imatge institucional del bisbe Martí, copríncep reformador de les institucions andorranes i impulsor decidit de la Constitució. Ella el recorda arribant els divendres amb el seu Citroën i anant «directament al jardí, sense entrar a la casa». El romaní i l’espígol són els plantats per ell, i també els presseguers i els cirerers que, explica la sagristana, «aquest estiu van donar préssecs i cireres per primera vegada». Ara, el cuidaran els parroquians.

Al fons del jardí, un detall recorda el seu pas per la Seu: un mural de ceràmica de la Mare de Déu d’Urgell. Entre els quadres que decoren la rectoria, un dels pocs que no està signat per Martí Alanis és, precisament, el que representa el claustre de la catedral. En una de les fotografies de la sala d’estar n’hi ha una en què apareix Martí Alanis durant la celebració de les Caramelles davant la façana de l’ajuntament. Aquests són els records quotidians que el copríncep, el copríncep sense epítets, es va endur del Pirineu, després de tots els honors i totes les glòries. La Roser explica que el bisbe Martí recordava de vegades el seu xalet d’Auvinyà i el seu jardí: «No sé com deu estar... deia».

El «pagès» i el «gentleman»
«Com que venia de pagès, tot això li feia molta il.lusió», recorda la sagristana. Aquestes paraules contrasten amb les del plebà de Montblanc, Albert Palacín, deixeble i company de Martí Alanis en la tasca pedagògica: «Era tot un senyor, un gentleman, mossèn Martí” perquè per als montblanquins el bisbe Joan, el copríncep Martí, l’arquebisbe ad personam d’Urgell, serà sempre el mossèn Martí d’abans de la mitra. En el fons, el pagès i el senyor eren en Martí Alanis la mateixa cosa. «Només cal veure la vida que va portar després de tenir tots els honors d’aquest món. Va girar full i va seguir vivint amb alegria i senzillesa», recorda qui va ser un dels primers professors sota la batuta de Martí Alanis a l’escola de Montblanc, Josep Gomis. I Gomis en sap alguna cosa dels honors d’aquest món, després d’haver estat alcalde, conseller dels governs de Jordi Pujol i delegat de la Generalitat de Catalunya a Madrid.

«Quan deixi de ser plebà, m’agradaria retirar-me com ell: en una rectoria de poble, tranquil.la», afirma Palacín, que fins i tot en això vol seguir sent deixeble de Martí Alanis.

Orígens disputats
El bisbe Martí havia fet de pagès, de molt jove, quan vivia amb la seva família en un mas a mig camí entre Alcover i el Milà, el seu poble natal. “Tot i que va néixer aquí, els d’Alcover diuen que és d’allà perquè el mas on va viure de jovenet és al terme d’Alcover. Però ell era del Milà». Qui ho explica, amb la fumigadora a l’esquena, és en Miquel, veí d’aquest petit poble de l’Alt Camp. Per demostrar-ho, l’home assenyala la casa on va néixer el bisbe Martí, ja totalment desfigurada per reformes posteriors, i també un altre edifici on, anys després, van viure els seus pares i la seva germana. En Miquel recorda una visita de l’excopríncep al poble, en què va rebre els honors de l’Ajuntament. «Va dir que volia tornar a veure el mas i l’hi van portar. Tant bon punt hi va arribar, es va arremangar la sotana i va començar a saltar entre els ceps i els avellaners». És l’alegria de l’home que, després de molts viatges, es retroba amb els seus orígens.

Un altre veí més jove, en Miquel Àngel, recorda que Martí Alanis, ja bisbe d’Urgell, el va confirmar durant una visita al poble. La seva mare serà avui al funeral, a la catedral de la Seu. Un autocar sortirà aquest matí ben d’hora del Milà, i un altre de les Peces i també de Montblanc i de Tarragona. De tots aquests indrets acudiran avui a la Seu aquells que van admirar mossèn Martí, el mestre, el capellà de poble, el curós jardiner desproveït de tota la pompa de l’església d’Urgell.

"És absurd el que es fa amb la grip A"

2009-10-08T12:16:00.003Z

El Periódico de Catalunya

Entrevista a Teresa Forcades, monja i doctora en salut pública

Gaspar Hernández

–¿Què fa una monja parlant a internetsobre els perills de la vacuna de la grip A?
–La nostra regla prescriu cinc horesd’oració i sis de treball. Ora et labora.
–...
–Les hores de treball les dedico en part a la investigació mèdica. Sóc doctora en Medicina i el 2006 vaig publicar l’estudi Los crímenes de las grandes compañías farmacéuticas.
–¿Quan va decidir que havia de parlar de la grip A?
–El maig d’aquest any em van demanar una conferència sobre la vacuna del papil·loma i vaig quedar molt impactada per la falta de base científica de les recomanacions oficials. Al cap d’uns dies vaig parlar a TV-3 d’aquesta vacuna i a partir d’allà he anat rebent peticions perquè opinés sobre la vacuna de la grip A.
–¿L’Organització Mundial de la Salut no li mereix confiança?
–No entenc els motius que han portat l’OMS a actuar de la manera absurda en què ho està fent.
–¿Absurda?
–Sí. Aquest mes de maig, l’OMS va canviar la definició oficial de pandèmia: va passar d’una definició lògica (una pandèmia és una infecció d’abast global i de gran mortalitat) a una que tenia una definició il·lògica (una pandèmia és una infecció d’abast global).
–¿Quines conseqüències té aquest canvi?
–Segons la nova definició de pandèmia, la grip de cada any compleix de sobres els requisits per ser-ho. ¿Hem de declarar el món en alerta sanitària cada tardor? A part de ser absurd des del punt de vista científic, això té greus conseqüències financeres i polítiques.
–Vostè no confia en la vacuna. ¿Per què?
–A diferència de la vacuna de la grip de cada any, la vacuna de la grip A conté substàncies coadjuvants tan potents que poden arribar a multiplicar per 10 la resposta immunitària normal. A més a més, es recomana en dues dosis, per rebre després de la injecció de la grip estacional, que també conté coadjuvants, encara que de menor potència. Mai abans s’han injectat aquestes substàncies tres vegades seguides a la població general, començant per nens, malalts crònics i embarassades.
–¿Quins efectes pot provocar?
–L’estimulació artificial del sistema immunitari pot provocar malalties autoimmunitàries.
–¿?
–El mateix prospecte de dues de les vacunes de la grip A que ja han estat aprovades a Europa (Pandemrix i Focetra) indica que s’espera que, de cada milió de persones vacunades, 99 puguin experimentar una malaltia autoimmunitària coneguda com a paràlisi ascendent de Guillain Barré.
–Si passa això, les farmacèutiques rebran denúncies...
–Però als Estats Units ja s’ha aprovat un decret que eximeix els polítics i les farmacèutiques de qualsevol responsabilitat.
–¿Suggereix que les farmacèutiques han treballat irresponsablement?
–El que han fet és treballar a favor dels seus interessos.
–¿Es pot obligar algú a vacunar-se?
–L’any 2007, l’OMS va aprovar una normativa que estableix una excepció. En tots els casos excepte un, l’OMS emet recomanacions, i només en un cas pot donar ordres que invalidin la sobirania dels països membres.
–I aquest cas és el de la pandèmia.
–Exacte. En cas de pandèmia, l’OMS pot obligar per llei els països membres a vacunar una part de la seva població o tota. En aquest cas, els governs d’aquests països estarien obligats a imposar multes o altres sancions als ciutadans que es neguin a vacunar-se.
–¿Vostè creu en conspiracions mundials?
–Crec que hi ha interessos en joc que no són el bé de la població. ¿Com es justifiquen els diners invertits en l’adquisició de vacunes si la grip A és més benigna que la grip de cada any? Gastar tants diners en vacunes i altres mesures profilàctiques sense tenir la suficient base científica és un escàndol i s’han de demanar responsabilitats.
–¿Què li diuen les seves companyes monges sobre el vídeo i les seves afirmacions?
–Una germana de gairebé 90 anys em va objectar que el tema de la grip A era molt seriós i que no podia parlar en contra de la vacuna sense tenir arguments molt ben fonamentats.
–¿I?
–Després de llegir el meu informe, se’m va acostar a la sortida del rés de vespres i em va dir simplement: «Comprès».
–¿No té por, vostè?
–De vegades.

–¿Resa molt?
–Tant com puc.

Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966) és monja benedictina al monestir de Sant Benet de Montserrat i doctora en Teologia, però també és metge internista i doctora en salut pública. El seu vídeo sobre la grip A s’està descarregant massivament d’internet arreu del món (http://vimeo.com/6790193). Forcades va estudiar Medicina a Barcelona i es va especialitzar en medicina interna als Estats Units. Es va doctorar en salut pública amb una tesi sobre les medicines alternatives. Actualment resideix a Alemanya.

«Calen dones a ministeris clau, com ara Afers Exteriors»

2009-03-08T17:46:00.004Z

El Periòdic d'Andorra

Entrevista a Maud de Boer-Buquicchio, secretària general adjunta del Consell d'Europa

Iago Andreu

La secretària general adjunta del Consell d’Europa, l’holandesa Maud de Boer-Buquicchio, ha visitat el Principat aquesta setmana per debatre sobre polítiques de gènere i anunciar l’elaboració d’un conveni internacional contra la violència de gènere com a culminació de la campanya endegada ara fa dos anys. De Boer té una àmplia experiència en polítiques d’igualtat de gènere i no-discriminació i la conclusió a què ha arribat és que cal arribar a una composició paritària dels òrgans de decisió, per bé que refusa les lleis de quotes i prefereix posar l’èmfasi en el canvi de mentalitat necessari.
–¿Què ha fet que s’elaborés aquest conveni sobre la violència contra les dones en què treballa el Consell d’Europa?
–Abans de decidir-nos a començar la feina per fer un nou tractat internacional, hem dut a terme una campanya durant dos anys, mobilitzant els governs, les autoritats locals i la societat civil per incrementar la conscienciació sobre el fenomen de la violència contra les dones. Fins no fa gaire aquest assumpte era totalment un tabú, tant com a tema de discussió pública com perquè la majoria de víctimes estaven espantades i no s’atrevien a parlar. Les víctimes sovint tenen por que si denuncien els seus agressors, la situació empitjorarà. Per tant, el primer pas que calia fer era conscienciar i també involucrar els homes, calia aconseguir que els homes també fossin concernits per aquest problema. Al final de la campanya vam decidir, en l’àmbit governamental i amb el suport de l’assemblea parlamentària, del congrés d’autoritats locals i les ONG que seria una bona idea començar l’elaboració d’un tractat que abracés tot el fenomen.
–¿Quins punts principals inclourà aquesta nova convenció?
–Quan parlo de tots els assumptes que inclou aquest fenomen penso en la prevenció, en la protecció de les víctimes i, evidentment, també la persecució i el càstig dels criminals. Aquest és l’esquema que s’acostuma a seguir en nombrosos tractats que el Consell d’Europa ha elaborat, com és el cas dels convenis contra el tràfic de persones, el conveni contra l’abús sexual i l’explotació de menors i aquest nou tractat haurà de seguir el mateix mecanisme. Com a resultat de la campanya, que va recórrer tots els països membres, vam acumular una bona quantitat d’experiència sobre bones pràctiques i sobre com alguns països han abordat el problema de forma efectiva i això també s’inclourà en el procés d’elaboració del conveni.
–¿Hi ha algun punt controvertit?
–Encara no ens hem aclarit del tot sobre la definició, perquè es pot abordar el fenomen per dues vies: en primer lloc, es pot considerar que les dones són objecte de violència no solament a la llar, sinó també a fora: pensem en els casaments no consentits o mutilacions sexuals, que no tenen lloc necessàriament dins els límits de la llar, però també són violència contra les dones. Una altra manera d’encarar-ho és tenint en compte només la violència domèstica, però incloent totes les víctimes potencials; és a dir, no solament les dones, sinó també la gent gran, els homes i els nens.
–¿El tractat farà recomanacions d’adoptar mesures concretes?
–Sí. Encara no hem començat les converses i les negociacions, però el que ha de seguir aquest abordament integral del problema ha de ser una sèrie de mesures. Un exemple podrien ser les mesures judicials, ja que és molt necessari posar en pràctica mesures que assegurin la distància física entre la víctima i l’agressor. Cal garantir que l’agressor abandona la llar i la dona pot seguir vivint on ho ha estat fent fins ara i on els fills estan acostumats a viure i estan a prop de les escoles i les infraestructures necessàries. En la mesura del possible, les víctimes han de continuar vivint a la llar.
–Per tant, ¿la idea del refugi per a les víctimes que alguns proposen no és aconsellable?
–Per desgràcia també hi ha una necessitat d’aquests refugis. Cada cop hi ha més països membres del Consell que posen en pràctica aquests refugis, però normalment estan a les capitals i a les zones urbanes, però no a les àrees rurals i seria necessari estendre aquestes infraestructures a tot el territori. A Andorra aquesta distinció no seria un problema, perquè, ateses les dimensions del país, la llar refugi estaria a l’abast de totes les víctimes potencials. També és important que el personal d’aquests refugis sigui multicultural, perquè les societats cada cop són més multiculturals i moltes víctimes són de minories i és important poder parlar amb persones que parlin la seva llengua. Però no em malinterpreti: la violència contra les dones no és exclusiva dels immigrants i afecta tota la societat.
–¿En una societat petita con l’andorrana és més difícil trencar el tabú existent sobre la violència?
–No, tot al contrari. Tinc la impressió que com que aquesta és una societat on tothom es coneix i tots parlen els uns amb els altres, és segurament més fàcil de detectar el problema aquí que en una gran i anònima metròpoli, on la gent no sap què passa a la casa del costat.
–¿Quina relació hi ha entre aquest problema i la paritat política?
–L’assumpte de la violència contra les dones hi està relacionat en certa manera per lamanca d’igualtat, perquè en tots dos casos hi ha una manca de respecte a un altre ésser humà. El Consell d’Europa recomana una presència del 40% de dones als governs i a Andorra quatre dels nou membres del Govern són dones, fet que supera la proporció fixada. En la meva opinió, aquesta proporció hauria de ser del 50% perquè si parlem d’igualtat, ¿per què no el 50%? Però no és només una qüestió de proporcions, és senzillament que no és just per a les dones i que no és productiu, perquè estem privant tothom dels beneficis de la contribució de la dona a la vida pública. Per mi és essencial que augmenti el percentatge de dones als governs i als càrrecs d’alta responsabilitat.
–¿Posar fi als clixés seria una bona mesura preventiva?
–Sí, i en aquest sentit el Consell d’Europa planifica organitzar una conferència en l’àmbit ministerial per al 2011 a l’Azerbaidjan que anirà, en part, orientada a lluitar contra aquests estereotips que afecten la mentalitat de les societats. I en tot això els mitjans de comunicació i la manera en què les dones hi surten representades hi tenen un paper fonamental. Hi ha molta feina per fer en aquest sentit.
–Al Govern espanyol hi ha més dones que homes i la premsa parla de com van vestides...
–Sí, i és molt contradictori. Però, per sobre de tot això, jo tinc en ment la imatge de la ministra de Defensa, que és una dona i estava embarassada. És una fita extraordinària tenir per ministra de Defensa una dona, jove, que està esperant un fill...
–I catalana...
–I catalana, és clar [riu]. L’important també és el ministeri que té encomanat, perquè sovint veiem dones a les altes responsabilitats, però ocupant-se del que podríem anomenar ministeris tous, com ara Afers Socials o Medi Ambient, que són molt importants, és clar... Però és important que les dones, com a Andorra, ocupin posicions clau, com ara el d’Afers Exteriors o el d’Afers Socials, que aquí inclou moltes altres responsabilitats, com ara la sanitat o l’habitatge. No només es tracta de posar dones als ministeris, sinó de posar-les a ministeris clau perquè poden aportar molt. Crec que no cal ni justificar–ho. I la veritat és que estic preocupada, perquè les dades en general no són bones. A més, tinc por que les primeres víctimes de la crisi econòmica siguin dones i que, en lloc de progressar, anem enrere.
–També hi deu haver alguna raó per a l’optimisme...
–Sí. Un dels estats membres del Consell, Islàndia, està passant per grans dificultats, però m’alegra veure que són dues dones les encarregades de gestionar la banca del país. ¡Dues dones hauran d’arreglar el caos creat pels homes!
–¿Creu en les lleis de quotes?
–No, perquè és una qüestió de mentalitat. Per exemple, Noruega s’acosta molt als percentatges de paritat que es recomanen des del Consell d’Europa i allà no hi ha cap llei de quotes.
–¿Aquests problemes es resoldran el dia en què un home ocupi el lloc que vostè ocupa en aquesta entrevista?
–És un assumpte que em preocupa, sí. Vaig amoltes reunions internacionals i quan parlem d’igualtat de gèneres, hi ha molt pocs homes a la sala. Necessitem que els homes s’aliïn amb nosaltres. A Espanya hi tenim un bon exemple, el president és un home però s’ha involucrat molt en polítiques de gènere. Cal que els homes s’adonin de com n’és d’ineficient no incloure les dones als equips de decisió.

De pontífex, sacerdots, escolanets... i ambaixadors

2009-01-24T13:31:00.002Z

El Periòdic d'Andorra

Iago Andreu

El debat del pressupost no presentava sorpreses, però l'absència d'intriga no va impedir que la discussió pugés de to en alguns moments, especialment durant la votació de les reserves d'esmena formulades pel PS.

Va ser el president del Grup CDA+S21, Enric Tarrado, el que va obrir foc ventilant totes les respostes a les reserves d'esmena en una sola intervenció per no entrar "en debats de tecnicismes i populismes". Els liberals, sense dir-ho, van fer el mateix i aquesta posició va irritar el conseller socialdemòcrata Esteve López. "Vostès no volen debatre perquè no tenen arguments, no sabem com explicar a la ciutadania el suport que han donat al pressupost", va afirmar l'ordinenc que va qualificar l'actitud de PLA i CDA+S21 de manca de "fair play".

Al ministre de Finances això del fair play li devia agradar perquè va decidir entrar al debat amb López davant el silenci del seu grup parlamentari. El socialdemòcrata va agrair el gest del ministre, però això no va impedir que discrepessin en tota la resta. Mirapeix va argumentar que les prestacions de la CASS sempre es podrien cobrir amb crèdits ampliables i això a López li devia sonar a metafísica perquè va respondre: "Vostè exerceix de sume pontífex, mentre que els sacerdots del Grup Liberal i els escolanets de CDA+S21 repeteixen tot el que vostè diu".

Això dels escolanets, és clar, no podia quedar sense resposta i Tarrado va trencar el silenci: "Abans he parlat de populisme i creia que havia dit una cosa massa forta, ara veig que m'he quedat curt", va respondre el centrista, que, a la vegada, va renovar el seu vot de silenci: "El mateix dret que vostè té de parlar el tinc jo de callar", va dir a López.

Amb tanta referència eclesiàstica més d'un es devia quedar en algun dels set cels, tal com li va passar al Síndic, que, quan li va donar la paraula a Vicenç Alay, es va confondre i el va anomenar "Vicenç Mateu", com si de l'encara ambaixador a París i candidat centrista es tractés. "Encara no, encara no...", va dir entre rialles Mariona González. A alguns, de ganes, no els en falten, però.

"Andorra, com Catalunya, té un perill seriós en la identitat de país"

2008-11-29T00:00:00.001Z

El Periòdic d'Andorra

Iago Andreu

Tal com ja comença a ser una tradició, l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol va visitar el Principat aquesta setmana per assistir a la tercera edició del The Future of Europe Summit. Pujol estava convidat per parlar de l’envelliment de les societats, però va tenir temps, entre debat i debat, per conversar amb EL PERIÒDIC sobre el reptes d’Andorra i la relació del Principat amb el seus veïns.

–En la seva intervenció a la Cimera, ha parlat sobre l’envelliment de la societat. ¿Aquest fenomen l’hem de veure com un problema o com una oportunitat?

–Per començar, l’hem de veure com una realitat, que, a més, és una realitat imparable, per una raó i és que cada vegada vivim més anys. De vegades la gent es pensa que l’envelliment es produeix perquè tenim un índex de natalitat baix, i en part és veritat i això és dolent, però el gran desencadenant de l’envelliment és que cada cop vivim més anys. Ara estem en un moment clau del desenvolupament científic perquè la medicina no es dedica només a curar, sinó que es dedica a reemplaçar teixits. Fins ara el que la medicina no podia resoldre era el desgast, i això ha canviat radicalment.

–En països com ara Andorra i com és Catalunya, amb les esperances de vida més altes del món, ¿cal endarrerir l’edat de jubilació?

–Arribarà un moment en què, efectivament, caldrà endarrerir l’edat de jubilació. Alguns països ja ho fan, com per exemple Alemanya, on s’ha passat dels 65 als 67 anys. També s’allarga el període de cotització o s’augmenten les cotitzacions per assegurar les pensions. Cal posar en pràctica mesures d’aquest tipus perquè l’envelliment anirà a més.

–Un altre assumpte del qual avui tothom parla és el de la crisi econòmica. En aquest context, hi ha qui acusa els paradisos fiscals, entre ells Andorra, de ser una de les causes del problema. ¿Hi ha motius per amoïnar-se?

–El que passarà és que es tindran més controlats els paradisos fiscals. Tinc l’esperança que Andorra aquests assumptes sempre els ha portat molt bé. Un dels mèrits d’Andorra és que ha tingut sempre, des de fa sis-cents o set-cents anys, una política intel.ligent. Fa set-cents anys la política era intel.ligent, però era una política de quatre pastors, però avui ja no és una política de quatre pastors, la prova és el Summit que estem celebrant aquí, aquesta gent que hi ha aquí no són quatre pastors, ni els que vénen de fora ni els d’aquí. Pintat no és un pastoret, ni tampoc ho era Forné ni els altres polítics o personalitats del món econòmic d’Andorra.

–Però ara a Andorra li toca fer una sèrie de canvis en el model fiscal i el model econòmic...

–Però els ha estat fent. N’ha fet una pila, ara en farà més, d’acord. Cal tenir confiança en Andorra, perquè ho ha fet bé. És una obra mestra, una obra d’art, el que va fer Andorra quan va negociar la relació amb la Unió Europea i va aprovar la Constitució. Se’ls podien haver menjat, i no ho van fer, sinó tot el contrari, es van consolidar.

–Vostè, que té una experiència reconeguda com a forjador de pactes, tant a Catalunya com a Espanya, ¿quins consells donaria als andorrans en un moment en què cal consensuar les reformes?

–Jo no donaré consells millors dels que pugui donar Òscar Ribas, per exemple, o la majoria de polítics andorrans. Cal tenir confiança en la tradició negociadora andorrana. Evidentment, és lògic que la Unió Europea vulgui estar vigilant, però a Europa també li interessa que hi hagi països com ara Andorra i aquesta és una carta que s’ha de saber jugar.

–En aquest procés d’homologació, hi ha el risc que Andorra perdi alguna de les seves especificitats. ¿Com aconseguir l’equilibri?

–Un país petit com és Andorra no pot dormir mai, perquè les especificitats dels països petits estan totes en perill. Hi ha persones que no ho entenen, per exemple Espanya no ho entén això d’Andorra, pensen que és un anacronisme, que ho és, però és un anacronisme molt modern, sembla un contrasentit, però no ho és. Per tant, els andorrans no s’han de deixar impressionar per algú que vegi anacronismes en el fet que el cap d’estat sigui un bisbe. Andorra, amb el bisbe i el president de la República, està la mar de bé. On hi ha un perill molt seriós, i també el té Catalunya, és en la identitat del país. Hi ha un element identitari d’Andorra que serà fàcil de conservar, que són les institucions. I pel que fa a la cultura i la llengua, però, catalans i andorrans anem junts. Andorra no pot pensar que podrà tirar endavant la seva llengua sense Catalunya, Catalunya podria fer-ho sense Andorra, però no a l’inrevés. Quan parlo d’això, no parlo d’una relació de Govern a Govern, que de vegades hi ha de ser, sinó de societat a societat i de cultura a cultura. I aquí Andorra té el mateix repte que tenim nosaltres, que és la immigració.

–Aquí el pes de la immigració és més acusat...

–Però aquí hi ha un Estat i a Catalunya no hi és. És en l’àmbit de la llengua i la cultura en el qual hem de vigilar. I jo no veig que Andorra tingui més perills que aquest, perquè l’altre perill seria el de quedar-se tancats, quedar-se petits dins el país, però aquest perill ja no hi és perquè és un país molt obert. Un país tan recòndit i tan tradicional i, al mateix temps, tan obert. Amb tot, en els països petits hi ha el perill de la dissolució com a país: de la llengua, la cultura, la sensibilitat, la consciència nacional...

–Diu que Espanya no entén Andorra, però ¿Catalunya coneix bé la realitat d’Andorra?

–Als catalans no ens costa d’entendre, sinó que ens alegra veure que hi ha un estat que d'arrel i de cultura és català. Catalunya no ha d’utilitzar Andorra, l’ha de respectar i hi ha de veure una cosa molt positiva en el fet que Andorra existeixi. I Andorra ha d’entendre que la relació amb Catalunya ha de ser molt bona, perquè sense Catalunya Andorra no podria aguantar la seva identitat. Per tant, es necessiten l’una a l’altra.

–¿Andorra prefereix relacionar-se amb Espanya en lloc d’optar per la relació propera amb Catalunya?

–En certes coses ho ha de fer. Quan era president sempre vaig mirar de ser molt respectuós en aquest sentit, posant-me sempre a disposició d’Andorra. Ara bé, quan Andorra, per exemple, necessita resoldre algun problema de fronteres, ho ha de resoldre amb Espanya. Si necessita que algú li doni suport a la comissió europea a Brussel.les, ha de buscar l’amistat del comissari espanyol, que potser és català, però que consta com a espanyol. Catalunya no pot demanar a Andorra segons què.

–¿Catalunya ha aprofitat prou el fet que Andorra tingui una personalitat jurídica internacional que a Catalunya li manca?

–Això només es pot fer si els andorrans volen. Alguna vegada Andorra ha fet gestions en aquest sentit que Catalunya no podia fer. Per exemple, perquè el Papa, de tant en tant, utilitzés el català en els seus discursos. Seria una cosa molt modesta, però seria un reconeixement més. Si ho demanava Catalunya, el Papa responia que només utilitzava llengües d’Estat. El dia que Andorra va ser reconeguda com a Estat i va hissar la bandera a l’ONU, va fer gestions perquè s’usés el català. En aquest cas, Andorra va donar més la cara que Catalunya, tot i que tampoc no li van fer cas. Però no cal buscar tres peus al gat: per a Catalunya és molt útil que existeixi un Estat amb el català com a llengua oficial, que, quan va a una cimera nord-americana, per ordre alfabètic, s’asseu al costat dels Estats Units. Forné m’explicava que s’asseia al costat de Clinton i veiem com cada any el cap de Govern fa un discurs en català a l’ONU. I per a Andorra també és molt bo que existeixi Catalunya amb les seves editorials, les seves universitats, el seu Institut d’Estudis Catalans, i els seus set milions d’habitants. Jo no li demano res a Andorra, només li demano que existeixi, i que vagi bé, i que sigui andorrana que, entre altres coses, vol dir compartir llengua i cultura amb Catalunya.

Entre el país i el campanar

2008-11-28T11:19:00.005Z

El Periòdic d'Andorra

Iago Andreu

Diuen els que saben alguna cosa del procés constituent que un dels esculls més difícils de superar amb què es va trobar la Constitució va ser el pes de les parròquies. És per això que es va arribar a la solució, que molts consideren de compromís, de convertir el Consell General en un parlament que tenia dues cambres en una.

I són precisament aquells que qualifiquen la solució com de compromís els que ara veuen que potser el temps els comença a donar la raó: l'actual sistema de doble llista va deixar insatisfets els parroquialistes i sembla que acabarà frustrant les expectatives dels que aspiren a ser, per damunt de tot, andorrans. En aquest sentit, cada cop són més nombroses les veus que reclamen un canvi en la llei electoral.

Fa un parell de dies vam veure com els dos consellers no adscrits de Renovació Democràtica presentaven la seva proposta, només davant els mitjans, perquè els manca una signatura per forçar el Consell a debatre la seva admissió a tràmit. Més enllà del seu contingut, treballat a consciència per la formació, no deixa de ser sorprenent que només ens recordem de canviar el sistema electoral quan s'acosten les eleccions. D'aquesta manera, els reticents al canvi sempre tindran l'excusa perfecta: aquests tipus de coses no es poden tocar quan els comicis són a uns mesos vista.

A més, les reformes institucionals no es tiraran endavant sense la voluntat dels dos grans partits, i, ara per ara, ni l'un ni l'altre semblen estar disposats a emprendre el camí del canvi. Els liberals no ho contemplen i els socialdemòcrates ho han debatut en algun congrés, i podrien acabar incloent alguna proposta al respecte al programa electoral, però, per ara, no és una prioritat.

Potser el que cal per modificar la llei electoral són menys propostes i més banys de realitat. Potser el dia que el sistema electoral trontolli i hi hagi una mica (no gaire) de crisi institucional, la classe política es veurà obligada a forjar els consensos necessaris per modificar la llei. ¿Què podria fer trontollar aquest sistema? Doncs el fet que un partit guanyés de forma clara i contundent a la llista nacional i, malgrat tot, no pogués governar per manca de suports a les territorials, a les parròquies altes, per posar un exemple triat a l'atzar. Això tindria com a conseqüència un govern dèbil i una oposició que reclamaria, dia sí i dia també, la seva legitimitat per governar. I potser a aquestes altures aquest tipus d'elucubracions ja no pertanyin a la política-ficció.

També podria passar que un dels grans partits comencés a perdre el control dels seus grups parroquials, que, en alguns casos, podrien tenir la força de ser decisius a l'hora d'obtenir una majoria. El dia que una cosa, l'altra o totes dues, passi, la reforma de la llei electoral estarà encara més a prop, però aquell dia caldrà tenir la valentia per fer una reforma capaç d'aguantar el pas del temps, perquè les reformetes -i Andorra ho sap prou bé- no acostumen a durar gaire i el sistema electoral no es pot canviar cada quinze anys.

Deixeu-me donar les gràcies

2008-04-04T16:42:00.003Z

El Periódico de Catalunya

Pasqual Maragall

Vull agrair molt sincerament, molt de debò, a tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de premis i efusions, més deguts a l’aflicció que produeix a molts la meva malaltia, ho sé, que no pas a grans mèrits passats, puix que aquests ja m’han estat reconeguts en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit del Català de l’Any, tan bellament organitzada, com sabeu, per aquest diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar al pap i guardar a la butxaca per no abusar de la paciència d’una nit que s’estava fent molt llarga i massa emotiva.

He llegit poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la ciutat), que un famós –i, per tant, ric– novel·lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de milions de lliures esterlines per a la recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més.

Diu Pritchett que altres malalties donen lloc a morts més dignes. I això em sembla important. No totes les morts són iguals. El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot, el que em fa pensar que, si algun factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de mare. En efecte, la mamà tenia, ja gran, certa dificultat a encertar el nom dels fills: en va tenir vuit i de vegades deia dos o tres noms d’una tirada abans d’ensopegar amb el que buscava. Això al meu pare no li passava.

Doncs bé, la meva mare va morir d’un atac al cor, una cardiopatia evident i del tot previsible, lenta i suau però definitiva. Només un dels set germans que quedàvem vius, una germana, va dir: «No l’opereu». El metge havia dit que no hi havia remei. El cor havia petat. Hi havia una possibilitat sobre cent o mil de salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la. No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el seu somriure, que no puc oblidar. Va morir al quiròfan i ens ho van notificar. Punt. ¿Per què no deixem morir la gent tranquil·lament?

Jo no tinc gens de ganes de morir-me. Penso donar encara bastanta guerra. Però que no m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia d’ella una altra persona que no era pas ella. Entenc que la religió ha fet molt per acompanyar els moribunds i les seves famílies en el moment més difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és conegut. Però fins i tot ell deia: «Si aquest món és tan bell, Senyor, ¿què més em podeu dar?». No volia un altre cel que aquell cel clar de Sant Gervasi. Si les coses d’aquest món eren tan belles i Déu li havia donat els ulls per a elles, ¿què més podia voler?, protestava. No convertim la mort en un pou negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que compta. Que no la decideixi ningú per nosaltres, com passa en les guerres i els crims.

Ens acostem a un món més humà –us ho aviso–, en què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició. Però tornant a la prosa de la vida de cada dia, sapigueu que sóc feliç, que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts, moltíssims, d’immerescuts. Això és tot el que us volia dir: mercès.

Antoni Vilanova

2008-02-09T11:22:00.000Z

El Periódico de Catalunya

Joan Barril

Fa anys vaig tenir un professor anomenat Antoni Vilanova. La paraula mestre li venia petita. Perquè un mestre busca aprenents, i en l’ofici de la literatura tots n’aprenem cada dia. A la Universitat de Barcelona, era qui ens ensenyava a llegir després de llegir. Passaran papers, es fondran les pantalles, però Vilanova sempre serà aquell senyor que s’assemblava a Hèrcules Poirot i que sabia descobrir la trama de tots els enganys i totes les literatures. El veia sempre com a portaveu del jurat del Nadal. El vaig veure fa poc a la plaça de Molina. La seva dona havia mort i per a ell començava l’últim capítol. Vilanova ja no hi és. Vaig tenir un mestre i el segueixo tenint. El poc que sé és la combustió del molt que em va ensenyar.

L'art, ¿depèn només de l'artista?

2007-12-29T10:54:00.000Z

El Periòdic d'Andorra

Babet Espona

¿Es pot atribuir tot el mèrit creatiu a l’artista o depèn d’allò que l’envolta per poder plasmar el seu art? Aquesta és la reflexió que Iago Andreu, redactor d’EL PERIÒDIC, proposa al relat que l’editorial Cossetània acaba de publicar amb el suport d’Òmnium Cultural. De com la senyoreta M va fugir d’un quadre de Waterhouse i altres contes recull l’obra guanyadora, la finalista i altres relats del premi Antoni de Bofarull de narrativa 2006. El jove periodista i escriptor ofereix un relat breu que convida a reflexionar «sobre la tasca creadora en qualsevol àmbit», en aquest cas d’un pintor però que, segons l’autor, «és extrapolable a qualsevol altre artista». ¿De qui depèn que un artista sigui capaç de dibuixar, escriure, compondre o esculpir? La resposta és la inspiració. I és que aquest és el propòsit d’aquest conte, «parlar sobre la inspiració i criticar l’autosuficiència de l’artista», explica Andreu.

Waterhouse va existir i «potser era una bellíssima persona i no tan prepotent com el mostro». I és que l’obra és un relat de ficció emmarcat en el Londres de principis del segle XX. La primera part, amb unes descripcions molt acurades, endinsa el lector en la relació que la senyoreta M estableix amb Waterhouse, el pintor. Sent la seva model, pensa i reflexiona amb l’artista sobre l’art fins que s’adona de la prepotència de Waterhouse, el qual admirava fins aquell moment. Tot i que el fil conductor principal de les converses de tots dos creen una dialèctica filosòfica sobre si es pot atribuir a una sola persona allò que crea, Andreu va una mica més enllà enllaçant idees com ara el tàndem bellesa-intel·ligència. La segona part s’ubica en la Barcelona de principis d’aquest segle quan el quadre de Waterhouse és exposat al Museu Nacional.

Andreu és dels que pensa que la inspiració depèn d’allò que tens al voltant i, respecte de qui el va inspirar per escriure aquest conte, «només cal llegir la dedicatòria. És força clara». I és que l’amor, en el sentit més ampli de la paraula, allò que els artistes estimen o admiren és la font d’inspiració universal amb la qual tothom es pot sentir identificat.

Existeix un altre Madrid

2007-04-25T13:36:00.000Z

Martí Perarnau

El Periódico de Catalunya

L'escola Ágora és en una zona tranquil.la de Madrid on, si un furga una mica, troba moltes altres escoles del mateix pols. Sota el rètol del centre es llegeix aquesta frase: Aprendre a pensar; pensar per aprendre. I la seva definició: "Creiem en l'educació com la formació de l'individu per a la vida en un clima de diàleg i confiança", concepte que permet entendre per què Judit Carrera té èxit a Madrid explicant contes en català. Sembla excepcional, però des de la perspectiva de qui fa una dècada i mitja que viu a la capital no ho és tant.Hi ha un altre Madrid diferent del crispat i agre que dibuixa la dreta extrema mediàtica. Culte, laic i il.lustrat. On el català, l'anglès i el zulu es cataloguen com a riquesa, en lloc de com a capritx polític. Hi ha un Madrid ocult pel soroll i la fúria, però en què milions de madrilenys d'acollida convivim sense acritud, més enllà dels avatars diaris per guanyar- nos la vida. La principal ocupació dels crispadors copers és intentar evitar que aquest Madrid dialogant, obert i integrador vegi la llum.

¿Un món utòpic i idíl.lic? No, només l'altra cara del que s'alimenta d'enfrontaments, crits i bronques. És clar que hi ha cafres, extremistes i lapidadors. Però molts menys dels que ells volen i diuen. Fa cinc anys, en un carrer paral.lel al del col.legi Ágora, a 200 metres, el meu fill i els seus companys de classe van dedicar el treball final de curs a Antoni Gaudí. A l'obra van brotar textos en català i fins i tot la declaració íntegra de Francesc Macià proclamant la república catalana. En aquest teatre escolar, dos centenars de pares van aplaudir d'allò més l'obra interpretada pels seus fills. Diversos van elogiar que es llegissin textos en català. Hi ha un altre Madrid, però massa interès per ocultar-lo.

Un col·legi de Madrid trenca motllos i acosta el català als alumnes

Juan Ruiz Sierra. Madrid.

Hi va haver un dia, fa tot just sis mesos, en què Judit Carrera va pensar que potser la idea no era tan bona. Poc abans, aquesta alumna de l'últim curs de Psicopedagogia, nascuda a Vic fa 22 anys, havia decidit que --"per trencar tòpics", diu-- faria les seves pràctiques, mentre disfrutava d'una beca Sèneca a la Universitat Complutense, explicant contes en català als alumnes més petits d'alguna escola de Madrid. Però aquell dia, el setembre de l'any passat, Carrera estava ajaguda en un sofà de la Vila Universitària de la UAB mentre el televisor mostrava com alguns programes realitzats a la capital es dedicaven a proclamar l'adveniment de l'Apocalipsi amb l'Estatut recentment aprovat en referèndum. Llavors es va preguntar: "Déu meu, ¿però on em ficaré?".

A l'escola Ágora. Ella encara no ho sabia, però estava a punt de ficar- se a l'escola Ágora, un lloc que es defineix com "un col.legi integrador" i al qual va escriure després de no obtenir resposta a la seva proposta des de diversos centres d'Alcobendas (Madrid). Algunes persones li havien dit que era millor que no intentés portar a terme el seu projecte en un lloc com Madrid, que el moment polític no era l'idoni per parlar el català en una escola de la capital, que l'ambient estava crispat, que toparia amb prejudicis.

DES DE BARCELONA I EN TREN

Cap d'aquells consells la van afectar. Així que des del mes passat Carrera explica contes en català una vegada a la setmana a uns 75 nens de 3, 4 i 5 anys. Ella està encantada de l'acollida que li han dispensat. Pares, professors i criatures han reaccionat amb una normalitat que sembla ratificar que la crispació i els tòpics estan en un altre lloc. Molt allunyats de la gran majoria dels ciutadans. Carrera es recolza per a les seves classes en diapositives i en un ninot. Amb vostès, el Jordi.

El Jordi és una marioneta que amb prou feines fa 20 centímetres i que porta sabatilles d'esport blanques, pantalons blaus, jersei amb caputxa verda i gorra de llana marró. Acaba d'arribar en tren a Madrid des de Barcelona i carrega una motxilla plena de contes, que són imatges. Els contes els explica el Jordi -Carrera, en el paper de ventríloqua- i els explica en català.

Un dia qualsevol al col.legi Ágora, amb 25 nens de 4 anys asseguts aterra, el Jordi entra i diu: "Bon dia, ¿com estem avui?".

-Bé! -contesten els nens.

-¿Què hem vingut a fer?-pregunta als nens la marioneta Jordi.

-A contar contes! -criden els alumnes, ansiosos perquè el ninot comenci la narració, que, amb les diapositives, ajuda a desenvolupar la trama, que pot tractar, per exemple, d'un camaleó que ja està fart de tant canviar de color.

APRENDRE PER MÀGIA

"L'objectiu no és ensenyar català --explica Carrera--, sinó que els nens aprenguin a analitzar les imatges i sàpiguen que hi ha altres llocs d'Espanya en què es parlen llengües diferents del castellà". Però els menors, com esponges, absorbeixen el que escolten. La setmana passada un alumne de 3 anys que fins llavors tenia dificultats per seguir el Jordi li va dir a Carrera que aquesta vegada sí que ho havia entès. "¿Com ho has aconseguit?", va preguntar Carrera, que parla en castellà quan el ninot surt d'escena. "Per màgia", va dir.

Paloma Arribas, cap d'estudis d'infantil del col.legi Ágora, explica que quan van rebre la proposta de Carrera l'escola s'hi va mostrar "encantada", més per les narracions que per la llengua en què fossin narrades. "Aquí som molt contistes", diu. Fa unes setmanes hi va haver una reunió amb pares d'alumnes i Arribas els va explicar en què consistien les classes de Carrera. Al saber que els contes eren en català ningú hi va posar cap inconvenient.

"És una activitat que s'aparta de la norma. Serveix perquè els nens sàpiguen que hi ha altres idiomes i a nosaltres ens és igual que sigui en català, en gallec o en zulu", assenyala el secretari de l'AMPA d'aquesta escola, Ignacio Regaño.

-Digueu-li adéu-siau al Jordi -demana sempre Carrera als seus alumnes quan el ninot acaba el conte.

-Adéu-siau! -criden els nens.

O, almenys, criden una cosa que sona molt semblant a això.

Deixi-ho córrer, Sr. Acebes

2007-04-13T11:33:00.000Z

Dijous 11 de març a les 13:30:
Acebes diu: Les forces de seguretat i el ministeri no tenen cap dubte que el responsable d'aquest atemptat és ETA.
La policia diu: Dijous al matí no hi havia una línia d'investigació definida, però l'explosiu semblava que era l'utilitzat per ETA.

Dijous 11 març a les 20:20:
Acebes diu: L'explosiu és dinamita, l'habitual d'ETA. Els cossos de seguretat treballen amb la línia prioritària d'ETA, però s'han d'investigar totes les possibilitats.
La policia diu: A les 18:00 hores s'havia descartat que l'explosiu fos de la banda, i a les 15:30 hores s'havien descobert, en una furgoneta trobada al matí, pistes que portaven a Al-Qaida.

Divendres 12 de març a les 18:14:
Acebes diu: ETA segueix sent la principal línia d'investigació. Així m'ho han manifestat els responsables de la investigació.
La policia diu: Tot i que no s'havia tancat la via d'investigació sobre ETA, l'anàlisi d'una bomba que no havia explotat a Atocha centrava la investigació en els islamistes.

Dissabte 13 de març a les 14:30:
Acebes diu: La prioritat en la investigació és la banda que fa 30 anys que mata. Cap responsable policial ha comunicat que hi hagués una preferència per Al-Qaida.
La policia diu: L'autoria d'ETA perdia força i amb el pas de les hores anava quedant pràcticament descartada.

Dissabte 13 de març a les 20:00:
Acebes diu: No hem de descartar res. No es renuncia a altres vies ni connexions ni col·laboracions.
La policia diu: A les 15:30 hores, la detenció de Zugam, un dels pressumptes terroristes, confirmava la pista islamista.

Ahir:
Acebes diu: El que han declarat els caps policials coincideix absolutament amb el que vaig dir en cadascuna des les compareixences.

Excelencia o excedencia

2007-03-21T19:24:00.000Z

La Vanguardia 21-III-2007

Jordi Llavina

Llevo varios días agarrado a una canción. Cuando las cosas no acaban de funcionar como es debido. Cuando miras a tu alrededor y todo se pone definitivamente feo (o muy feo). Se quintuplican las eñes y la política deviene en un juego de puñaladas traperas y de claudicaciones siempre para el más pequeño. Cuando el país -digamos, tu país- se va deshaciendo cada día un poco más, y cuando, como cantara en tiempos Jeannette, ¡qué poco queda de nuestro amor! Cuando la desazón y el cabreo se disputan tu voluntad, y piensas: Dios, qué asco..., entonces sólo cabe agarrarse a una canción.

Es una hermosa canción, más vieja que yo (y mucho más hermosa, claro), de Tim Buckley. Se llama Sing a song for you. Demasiado joven para saber, dice el estribillo: Buckley murió demasiado joven, como su hijo Jeff. Pero supo. Ya lo creo si supo. Destiló sabiduría y sensibilidad en decenas de canciones memorables como quien vierte agua en una cubitera para conseguir hielo -heló el agua, para decirlo de modo poético; congeló lo que, por naturaleza, pasa-. Te agarras a una canción como ésta, te aferras a la voz prodigiosa de Buckley, llena de ricitos como su propia cabeza -una voz que yo no puedo escuchar sin escalofrío, como Luis Cernuda el nombre de su amado- y tienes, por lo menos, salvoconducto para superar los rigores del día y la epidemia de los tiempos -voces acreditadas dicen que lo que estamos viviendo se parece a lo que se vivió en los treinta... -.

La canción de Buckley no habla de un corazón roto, pero sí de alguien que anhela y busca al otro. No soporto la expresión corazón roto, broken heart. No puedo con ella. Creo que aquí no valen metáforas ni sentidos figurados: a un corazón de carne -la expresión, tan obvia como portentosa, pertenece a Ausiàs March, nuestro poeta mayor- se le puede herir o zaherir; rasgar o abrirle una brecha. Pero romperlo, no, de ningún modo. Además, por lo general (y por lo figurado) los corazones no acaban de romperse nunca del todo -me refiero a cuando quedan expuestos, y solitarios, a las manos a menudo soeces y pérfidas del amor.

Pensaba en todo eso el otro día, mientras degustaba un magnífico Jan-tónic, que es el gintónic que prepara mi amigo Joan Quintana en el exquisito restaurante El Cigró d'Or, de Gelida. El combinado, aparte de la preceptiva agua tónica y la dosis necesaria de ginebra, todo ello aliñado con raspaduras de corteza de lima y varias piedras de hielo (la expresión, preciosa, es de mi amigo Xuan Bello), agrega un cubito alargado de deconstrucción de pepino -ahí es nada-, que le da un sabor muy peculiar. Una pura delicia. Entre sorbo y sorbo de Jan-tónic, yo iba rumiando unas palabras de Patrícia Gabancho, que acaba de publicar el libro El preu de ser catalans (Meteora). Decía Patricia en una entrevista que la cultura catalana debería bajar el canon de calidad. Y construit una verdadera cultura popular. Me llevé al estómagoi un trago largo de combinado.

Yo soy partidario de todo lo contrario: la excelencia es lo que debe primar. Es lo único que puede proyectar la cultura catalana, habida cuenta de que nuestra lengua va perdiendo prestigio a marchas forzadas (y repetidores de televisión) y nuestra política fuelle. La excelencia de jazzmen como Albert Bover o Llibert Fortuny; de cineastas como Marc Recha; de grupos de pop independiente como Mishima o The Light Brigade; de circos como el querido Cric... Por eso creo, también, que a la feria de Frankfurt deberían ir, todo lo más, los diez mejores escritores en lengua catalana y no una legión de aporreadores de teclados. A Alemania se va a colocar una literatura en el mapa, no a comprar souvenirs para la familia, a zamparse tartas enteras de manzana y a escaquearse unos días del curro. Concentrarnos en lo mejor, en lo excelente -discriminar entre ello, eso ya es otro cantar- y aplazar lo repetible, lo conmutable. Igual preguntando a Harold Bloom...

Mai en nom meu

2007-03-12T17:45:00.000Z

El Periódico de Catalunya 12-III-2007

Bárbara Morales García

Vídua de J. G., assassinat l'11-M en el tren de l'estació de Santa Eugenia.

MAI m’hauria imaginat que la meva vida es convertiria en el que ha estat des de l'11 de març del 2004. Mai m’hauria imaginat que tres anys després les coses estarien tan malament. Mai em vaig creure allò que tots anàvem en aquell tren. Avui menys que mai. Les pàgines dels diaris, les firmes de certs periodistes, per desgràcia, em donen la raó.

MAI vaig demanar ser on sóc. Mai m'he cregut amb més drets per ser víctima. Mai m’he considerat que fos més autoritzada per expressar la meva opinió que una altra persona. Mai he pretès ser jurista. No permeto que els que tenien el poder de fer complir les lleis ara pretenguin culpar-me de no voler-les redactar. Els que es manifesten aquests dies en nom meu i el d’altres com jo mai m'han preguntat el que penso o el que sento. Si volen el meu protagonisme els canvio el lloc. Però amb tot. També els ofereixo el meu patiment. A qui li pugui interessar li diré que per tercer any consecutiu l'11 de març el passo fora d'Espanya. Perquè hi ha una part d'aquesta Espanya tan unida, tan decent, tan de gent de bé que a vegades fa mal i avergonyeix massa, que pregunta molt poc, que escolta molt menys, que fa massa soroll i que no s'interessa per cuidar els que tenen la indecència de dir que representen.

MAI he donat permís a ningú per parlar de part meva, per plorar pels meus ulls, per dir com m’he de sentir. Per això em fa tanta vergonya que els uns o els altres intentin aprofitar-se de la debilitat de la víctima. Per això, a més del dolor d'una pèrdua, m'enfronto a la ràbia de saber que som joguines en mans dels que van tenir el poder d'haver evitat tants assassinats i tants intents d'assassinat. Joguines per jugar al seu joc de bons i dolents.

MAI he permès que cap polític parli en nom meu, o em parli d'herois, o em doni copets a l'esquena. Avui tampoc. A qui li pugui interessar, sóc una persona normal, tinc 29 anys, lluito cada dia per mantenir-me fora d'aquest circ; somio que algun dia s'oblidaran de nosaltres, deixaran d'aprofitarse de la nostra desgràcia, d'escopir en les nostres ferides per fer-les sagnar i oferir-nos la pomadaque-tot-ho-cura.A qui li pugui interessar, no sóc només una víctima del terrorisme, com qualsevol altra persona tinc una vida complexa, amb problemes i alegries. Al meu dolor de ser víctima, a vegades s’hi afegeix el fet de ser mirada només com a víctima. A qui li pugui interessar, tinc família a la qual estimo i m’estima, també tinc amics. Ells són els que m'escolten, els que em coneixen, els que em pregunten, els que em consolen, els que em fan riure, els que em respecten, els que no s’han atrevit mai a aprofitar-se de mi, els que no m'han venut mai per un preu tan baix. Ells són els que pateixen amb mi si em fan mal i són feliços quan somric. Ells són els que fa tres anys que van amb mi en aquest tren.